Els Sants de la Pedra Abdó i Senent . Lluís Barberà i Guillem
foren vanes les seues santes pregàries, perquè en les horribles i tant tempestuoses tenebres, de l’obscura nit, súbitament, dos resplendents i molt gentils jóvens, no coneguts a tots els mariners, aparegueren, ajudant i esforçant a tots a tenir certa confiança en la clemència de Déu. I fon tan prompta en socórrer, que en el mateix moment, cessant els horribles vents i tempesta, fon feta la mar bonança; i els dits jóvens, en el mateix moment, de la vista de tots desaparegueren, deixant a tots una fe molt certa que seran de la misericòrdia de Déu promptament socorreguts els que, amb pures entranyes i amb fe ferma, de Nostre Senyor demanaran auxili en tals i altres qualsevol perills, per intervenció d’estos sants poderosos. La nau, deslliurada de tan gran perill, amb pròsper vent, en fi aportà al port de Roses, del Principat de Catalunya; on, desembarcant el sant abat, alegre amb el seu tan estimat tresor, féu a Nostre Senyor alegres gràcies. En el qual lloc, en perpètua memòria, fou edificada una església i dedicada als gloriosos prínceps Abdó i Senén, als quals fins a hui són molt devots tots aquells pobles”.
Un altre comentari de Bienve Moya, en relació amb la festa dels Sants de la Pedra, m’aplegà quan, el 14 d’agost del 2019, escriu un comentari en el meu Facebook, dient que “Sant Nin i Sant Non. L’un duu un gotim de raïm a la mà. Com la imatge de la Marededéu de les Neus, patrona de Vilanova i la Geltrú, els dos advocats contra les pedregades en temps de madurar el raïm a les vinyes”... i de collir el forment, afegiríem i, a més, en època estiuenca, sobretot, o, com podem pensar (si partim dels refranys relacionats amb el forment), en el mes de juny.
Afegirem que, segons es pot consultar en Wikipedia, en la versió en anglés, sobre Càstor i Pòl·lux (https://en.wikipedia.org/wiki/Castor_and_Pollux), quan accedim a l’apartat sobre la cristianització, es diu que continuaren essent venerats després de la cristianització i que, en el segle V, el papa Gelasi I, donava fe de la presència del “culte dels Càstors”, que el camperolat no havia volgut abandonar. A més, en fonts diferents, semblants a aquesta entrada en Internet, se’ns diu que eren els patrons dels mariners. Deduesc, com veurem tot seguit, que la seua cristianització aniria reduïda a la figura de la Mare de Déu del Carme, ja que, a més, cau un dia després (16 de juliol) de quan es celebrava la dels diòscurs romans i més, tenint en compte, que ambdós (diòscurs i el Carme) estan relacionats amb l’aigua, com podem llegir en l’entrada “Mitología Griega del Mar: Los marineros y la constelación de Géminis” (https://opercebeiro.com/blog/2014/10/02/mitologia-griega-del-mar-los-marineros-y-la-constelacion-de-geminis), de “O percebeiro”, quan diu, al principi, que se’ls atribuïa “la defensa de los marineros y, barcos de pesca”. Sobre les constel·lacions, Francisca Martí-Cano, en l’obra “Arqueología femenina ibérica” , escriu que, en la Prehistòria “la aparición o desaparición de determinadas constelaciones estelares a lo largo del año, coincidían con la aparición estadística de determinados fenómenos cíclicos a lo largo del año. (Por ejemplo, […] la aparición de la dañina canícula y la sequía, con la reaparición matutina de la constelación Canícula / Can Mayor en el solsticio de verano)” (p. 176). Hi hem de tenir present que el clima ha canviat i que ha influït, per exemple, en la canícula en l’any astronòmic.
I, fins i tot, podem afegir la Mare de Déu de les Neus, a què m’introduí Bienve Moya: “pocs dies després del dia dels Sants de la Pedra, el 5 d’agost, se celebra la Mare de Déu de les Neus, també protectora de les pedregades d’estiu”. Caldria pensar, clarament, que aquest empar tindria més a veure amb les vinyes que amb el forment, ja que en eixa època de l’any, el forment està pràcticament collit en moltíssimes poblacions, a diferència del raïm. Tot i això, he decidit parlar-ne de passada perquè, per exemple, en l’entrada “Festes de la Mare de Déu de les Neus” (http://www.festes.org/directori.php?id=538), de la web “Festes.org”, podem llegir que “la Mare de Déu de les Neus ha estat tradicionalment venerada com a protectora entre els efectes devastadors de les tempestes, dels llamps i, especialment, contra el mal que les pedregades i calamarsades puguin fer en els camps”. Nogensmenys, i per a deixar-ho més clar, situarem tots ells, sants i marededeus, i els diòscurs Abdó i Senent, en orde cronològic, segons apareixen en el calendari, així com el dia de la festivitat de Sant Pere, a què fa referència el meu oncle quan parla sobre la sega del forment:
24 de juny.... Sant Joan Baptista
29 de juny.... Sant Pere
10 de juliol... Sant Cristòfol
15 de juliol... Càstor i Pòl·lux (diòscurs romans)
16 de juliol... Mare de Déu del Carme
22 de juliol... Maria Magdalena
25 de juliol... Sant Jaume Apòstol
29 de juliol... Santa Marta
30 de juliol... Sant Abdó i Sant Senent
5 d’agost...... Mare de Déu de les Neus
Les Santes Maries de la Mar, ciutat occitana i lloc de pelegrinatge, com podem llegir en Viquipèdia, és una xicoteta vila marinera de la comarca de la Camarga (Occitània), “famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara”, d’on li ve el nom, segons la web d’”enciclopèdia.cat” (http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059704.xml).
c) Els sants Abdó i Senent i el seu origen mitològic
Per a deixar-ho més clar, recorrem, primerament, a la “Llegenda àuria”, de Jacopo da Varazze, que traduïrem a partir de la versió en castellà que hi ha en el llibre “De la Festa d’Acció de Gràcies i d’altres festes de Carpesa” (edició a cura de José Jaime Brosel Gavilá, editat per l’Ajuntament de València en el 2005, pp. 43-44):
(...) CAPÍTOL CVI
SANT ABDÓ I SANT SENENT
“Abdó i Senent moriren martiritzats per orde de Deci. Aquest emperador, després de sotmetre Babilònia i altres províncies al seu domini, en feu presoners tots els cristians que trobà en les terres que havia conquerit, se’ls emportà a Còrdova i allí, després de torturar-los cruelment, ordenà que els matassen. Abdó i Senent, que eren virreis, es feren càrrec dels cossos dels màrtirs i les soterraren piadosament. Quan Deci estava a punt de tornar a Roma, algú li feu saber lo que havien fet ambdós virreis. Llavors, l’emperador, indignat, manà que els fessen presos, que els encadenassen i que els conduïssen com a presoners fins a la capital de l’Imperi, darrere del seu seguici. Tan bon punt aplegaren a Roma, Deci reuní el Senat i, durant una sessió que ell hi presidí, manifestà els senadors el delicte comés per Abdó i per Senent. El Senat concedí els acusats opció per a triar entre adorar els déus i, així, salvarien les seues vides i recuperarien la seua llibertat, o que els llançassen a les feres. Quan els portaren davant els ídols, els dos virreis manifestaren el menyspreu que aquelles divinitats falses els inspiraven i escopiren sobre les seues imàtgens, motiu pel qual els dugueren al circ i els hi col·locaren enmig de la pista. Tot seguit, soltaren els lleons i quatre ossos; però les sis feres, en lloc d’atacar els màrtirs, indefensos, es situaren al seu volant com si els hi tractassen de protegir. En vista d’aquest resultat, Deci manà que Abdó i Senent fossen degollats immediatament. Els botxins, quan executaren l’orde de l’emperador, nugaren pels peus els cossos d’ambdós màrtirs i, tirant-ne, els arrossegaren fins a un lloc on hi havia una estàtua dedicada al sol i, davant d’aquesta imatge, els hi deixaren. D’allí els arreplegà, tres dies després, un subdiaca anomenat Quirí, els portà a sa casa i els hi soterrà. Aquests dos sants patiren el seu martiri cap a l’any 253. En temps de Constantí, ambdós màrtirs i dos més s’aparegueren a l’emperador i li comunicaren on estaven soterrats. Els cristians exhumaren els seus cossos i els traslladaren als cementeri de Poncià. D’aleshores ençà, han sigut molts els beneficis que el Senyor, mitjançant els dos sants,