Els Sants de la Pedra Abdó i Senent . Lluís Barberà i Guillem
apartat sobre l’origen i el significat dels noms Abdó i Senent.
Per a continuar amb la relació entre els noms, els seus significats, el gènere de cada u del sants i què portaria cada u (en el cas que només l’acompanyàs forment o raïm), adduirem que, en molts apartats del llibre “Metafísica del sexo”, de Julius Evola, l’autor parla sobre el triangle invertit i la línia en horitzontal (relacionats amb la dona) i, per una altra banda, sobre el triangle que mira amunt i dret i la línia vertical (relacionats amb l’home), a partir de representacions al llarg de la història de la Humanitat. Aquests detalls que exposa Julius Evola, els podríem relacionar amb el forment (que tira amunt) i amb el raïm (que ho fa cap avall) i, per una altra banda, amb “la punta de ferro de la fletxa” (cap amunt) i amb “el molt servicial” (cap avall).
Així mateix, direm que, en la mateixa línia del sentit de lo que acompanya a cada sant i de la identificació de cada u, podríem entrar, com ara, en com la representació que fa Jaume Huguet (s. XV) dels Sants de la Pedra, ens trau que el que hi ha a la nostra esquerra té l’espasa cap amunt, mentres que qui hi ha a la nostra dreta l’orienta cap avall, com es pot veure, per exemple, en una foto dins de l’article “Jaume Huguet i el retaule dels sants Abdó i Senén” (https://www.raco.cat/index.php/terme/article/view/40616/122012), de Joaquín Yarza Luaces (p. 30). Tindríem, doncs, Senent (el de la nostra esquerra), qui inclina l’espasa cap amunt, i, en canvi, Abdó (el de la nostra dreta), qui ho fa cap avall.
Sobre el tema de les espases (en lloc del forment i del raïm), direm que l’hem trobat en algunes representacions artístiques i que, hem pogut saber, per mitjà d’un correu electrònic del 5 de juny del 2019, enviat per Sofia Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona, amb qui havia contactat la vespra, que “Al Museu Diocesà de Tarragona hi ha una taula del Mestre de Cervera, dos compartiments de la predel·la del retaule de Sant Jaume de Vallespinosa obra de Jaume Mates, i una taula solta amb dos compartiments que mostren escenes de la seva vida. Totes les representacions els presenten amb corones reials i espases. No he vist cap amb altres atributs”, això és, amb forment i amb raïm, com en la majoria de les obres d’art. Una informació interessant: corones reials, espases... També apareixen amb espases, d’acord amb dues fotos que poguí veure en un correu electrònic que m’envià Montserrat Molí Frigola, el 21 de desembre del 2019, sobre el reliquiari i l’arqueta dels sants Abdó i Senent, a què ella accedí mitjançant “la expo de Barcelona, segles XIII-XV” (sic). En ambdues fotos, els sants la porten cap avall.Agraesc aquesta col·laboració.
Finalment en aquest apartat sobre el nom dels sants Abdó i Senent, exposarem, en una taula, de manera resumida, lo que hem tractat al llarg d’aquest punt de l’estudi.
| SENENT | ABDÓ |
| Significat del nom: “la punta de ferro de la fletxa o llança”, “pur,net, destil·lat”; “l’innocent”, “el qui fa honor a la seua puresa”; “el bondadós”, “tall de l’espasa”, “regal de Déu”, “relacionat amb Déu”. | Signicat del nom: “el molt servicial, el servidor de Jesús, serf de Déu”. |
| Germà menor (goigs d’Arles), “el más joven, aparece rubio y barbilampiño”1 | Germà gran, “era moreno y barbado”2 |
| Forment | Raïm, mangrana |
| Segador3 | Veremador4 |
| Espasa cap amunt | Espasa cap avall |
| Home5 | Dona |
| Demèter (Mare) | Persèfone (Filla) |
| Pòl·lux.Significat del nom: “el que és molt amable”, “molt dolç”.Dolçor.És l’estrela més brillant de la constel·lació Bessons.Germà de Càstor.Immortal. | Càstor.Significat del nom: “brillant, excels”; “almescat”, “olorós”.Amargor.És la segona estrela més brillant de la constel·lació Bessons.Germà de Pòl·lux.Mortal. |
| Cautes (portant una torxa cap amunt).Simbolitza la mitat de l’any que va des de la sembra fins a la collita.6Sol aparéixer representat a l’esquerra de la imatge, és a dir, a la dreta del déu Mitra.Eixida del sol.Sol.Dia.Mar.Llevant.Originació7. | Cautopates (portant una torxa cap avall).Simbolitza la mitat de l’any, des de la collita fins a la sembra.8Sol aparéixer a la dreta de la imatge, és a dir, a l’esquerra del déu Mitra.Posta del sol.Lluna.Nit.Terra.Ponent.Dissolució, |
| Majoral (Bétera) | Obrera fadrina i obrera casada (Bétera) |
| Macrocosmos9 (Zeus) | Microcosmos (Càstor i Pòl·lux) |
1. Article “Historia, arte e iconografia de los Santos Abdón y Senén”, de Daniel Benito Goerlich, en el llibre “De la Festa d’Acció de Gràcies i d’altres Festes de Carpesa”, editat per l’Ajuntament de València, en el 2005.
2. En el mateix article de Daniel Benito Goerlich.
3. Entrada “Les festes de Sant Isidre” (https://locarranquer.blogspot.com.es/2013/05/les-festes-de-sant-isidre.html).
4. En la mateixa entrada del blog “Lo Carranquer”.
5. En el cas d’una parella de dones, seria la més jove, és a dir, la dona adolescent o jove i, com hem vist en les festes de Bétera, per la jove que acompanya la dona que fa un paper simbòlic de mare.
6. En l’”Encyclopaedia Iranica” (en anglés, i accessible en Internet), llegim “from planting to harvest”.
7. “El concepto de metron en Heráclito y Protágoras” (http://www.revistas.uma.es/index.php/claridades/article/viewFile/3736/3474), article de Diego Pintado, de la Universidad del Salvador (d’Argentina), publicat en la revista “Claridades. Revista de Filosofía” (no. 9, del 2017), a què hem fet al·lusió unes pàgines abans.
8. En la mateixa entrada de l’”Enciclopaedia Iranica”, llegim “the other half”.
9. “Dioscuros: Cástor y Pólux” (https://animasmundi.wordpress.com/2015/04/07/dioscuros-castor-y-polux), entrada d’Alejandro Miñano Herrero, en el blog “Animasmundi”.
e) L’origen precristià dels sants Abdó i Senent. Demèter, la deessa de l’agricultura d’on parteixen els Sants de la Pedra
Per tot això, crec que hi ha arguments per a decantar-nos per un origen precristià. Fins i tot, considere possible i acceptable un sincretisme entre iconografia i religiositat, i donar com a segur que fou una festa pagana relacionada, a més, amb les fires d’estiu i de la collita dels cereals (de què havíem parlat molt abans). La iconografia, per a representar, de pas, el pa i el vi (caurien en estiu i, quan ja començaria a arreplegar-se el raïm més avançat), i, en lo religiós, per a substituir així i, de pas, deixar arrere, la figura pagana de Demèter i de la seua filla Persèfone, amb qui més d’una vegada està associada en obres pictòriques, amb el nom de “les Deesses”.
Demèter, com podem llegir en l’article “Demèter, la deessa de l’agricultura” (https://blocs.xtec.cat/classiquesgabriela/2014/11/17/demeterla-deessa-de-lagricultura), del blog “El somni de Psique”, de l’institut Gabriela Mistral, apareix en una festa, “al juliol, en la qual només participaven les dones, (...) vestides de blanc i amb corones d’espigues, anaven a oferir a la deessa les primícies de les collites.
(...) Els seus atributs són el tron, l’espiga, la torxa, la falç, la diadema i el ceptre161.
Aquests elements són molt semblants als que figuren en l’obra “Sacralia Antiqua. Diccionari del catalogador del patrimoni cultural de l’Església”, coordinada per Josep M. Martí i Bonet i editada pel Museu Diocesà de Barcelona (2013), on podem llegir què els atributs dels sants Abdó i Senent “són ceptre, corona, espasa reial, ermini