Jo et donaré ales. M. Roser Algué Vendrells
es deu poder detectar a l’escola i que també deu dependre de l’entorn on es vegin obligats a viure de grans.
Em preguntes com em va el fred… Doncs mira, m’he passat una setmana amb la veu feta pols. Et vaig dir que m’agradava molt la tardor, però hi ha una cosa que no m’agrada i és que cada any per aquest temps, la meva veu canvia de color com les fulles. Per cert, que ja he tornat a començar el programa de ràdio i menys mal que encara tenia la veu bé. Ara el faré cada tercer dimarts del mes i es diu “Amb ulls de poeta”. Li he posat aquest títol perquè penso que tots hauríem d’anar així per la vida. Si observem les persones, les coses, les situacions… Rebem molta informació que enriqueix la nostra sensibilitat i, de passada, en podrem encomanar als altres, que en aquest món tan materialista en el que vivim, bona falta li fa. I no em puc estar de dir aquella frase tan bonica que diu: –“Saber mirar, és saber estimar”.
Aquest mes he tingut per convidat un músic especialitzat en cançó sud-americana, que també forma part d’un grup d’havaneres i és qui em va musicar la meva. El desembre canviaré totalment d’estil. Ve una presentadora de TV· que canta cançons de bressol (nanas). Per ser Nadal serà un programa més entranyable.
Saps, l’altre dia, jugant amb els nens, vaig tenir un petit accident laboral i ara porto un dit de la mà esquerra enguixat. No me’l vaig trencar, em vaig arrencar els lligaments. Sort que és la mà esquerra que sinó…
T’estic buscant adreces, ja te les enviaré perquè no he tingut temps d’informar-me bé. L’altre dia però, vaig recordar que jo conec una senyora que té molta influència en una d’aquestes editorials petites i que últimament sembla que treballa bastant. Vaig parlar amb ella i em va dir que fessis un petit recull dels teus poemes, que tingués una mica de lligam, una coherència (com un petit llibre) i que me l’enviessis a mi. Jo li passaré a ella que intentarà fer el que pugui. És que si ho envia a l’editorial directament, em va dir ella, li seria més difícil seguir-li la pista”. Pensa que molta gent es paga de la seva butxaca els llibres que els editen. De totes maneres Dani, encara que jo pensi que és meravellós que persegueixis aquesta il·lusió (i aquí un poeta melodramàtic diria, com si es tractés d’un ocell fugisser) i crec que has de fer el possible per aconseguir-la, perquè el camí es fa caminant, també et diria que no t’obsessionis. Jo ja et vaig dir que el món de les editorials és molt tancat i de vegades és difícil obrir portes. I amb això no et vull desanimar, al contrari, però si vull evitar que t’enduguis algun desengany, si hi confies massa. Així, si tens sort, l’ alegria serà molt més gran. Per cert, que la senyora de la qual t’he parlat, participa en un programa de ràdio dedicat a la literatura en general, prosa i poesia. I per cert, recita força malament. Però és una persona entesa en la matèria, és professora d’universitat… Participa en un programa que potser podries sintonitzar. El fan el dissabte de 4 a 5 al 89.8 de la freqüència modulada. Tu t’atreviries a recitar o llegir els teus poemes? T’ho dic perquè hi hauria la possibilitat de que poguessis fer-ho per telèfon per aquesta emissora (no sé, però si això t’és possible). I parlant de telèfons, si necessites comunicar-te amb mi per alguna cosa o et ve de gust trucar-me, jo et dons el meu. És el 371 52 99. Jo no sé a quines hores podeu trucar, però per poder-me trobar a casa, la millor hora és de 8 a 8’30 del matí, pels voltants de les 2 (vaig a dinar a casa) i a la tarda, normalment a partir de la 7, 7’30.
De totes maneres, si no tinc cap entrebanc, penso venir a veure’t el dia 6 que és festa i m’anirà bé perquè no trobaré caravana de tornada. Espero que no t’enduguis un ensurt…
Bé Dani, me’n vaig a preparar la motxilla perquè demà anem d’excursió a Montserrat amb els nens i nenes, i suposo que tornaré feta pols, sobretot la veu. Però que hi farem, són coses de la feina.
Com sempre rep tot el meu afecte i una abraçada.
M. Roser
P.D.: T’envio una revista de poesia perquè et vagis il·lusionant. Si t’és útil te la puc aconseguir. He subratllat el nom de les persones que conec de la revista.
9
Esplugues de Ll. 15-12-96
Amic Dani:
He rebut la teva carta (que per cert, em va fer gràcia, perquè ja me l’havies enviada abans que vingués a veure’t, però te la contestaré un altre dia que tingui una mica més de calma i tranquil·litat).
És que aquesta setmana han operat el meu pare de cataractes. L’operació va anar bé, però l’ anestesia li va fer una reacció molt forta i quan es va despertar es va posar molt violent, volia pegar a les infermeres i a tothom que se li acostava i el van haver de lligar al llit, perquè no el podien controlar i com que es volia destapar l’ull… Va trigar 10 o 12 hores a tornar a la normalitat. Ahir ja estava bé, però aquest matí, tot de cop, li ha començat a agafar un tremolor, i hem hagut de cridar el metge d’urgències ; ens ha dit que era una infecció d’orina perquè el van sondar. Aquest vespre ja li tornaven a agafar els tremolors, però ja no m’he espantat, li he donat el medicament i ara està tranquil. T’explico tot aquest rotllo perquè vegis que avui no tinc pas el cap per filosofies…
A més, demà tinc assaig de teatre amb els meus alumnes, el dimarts programa de ràdio i el dimecres la representació del teatre pels pares i d’altres grups d’alumnes. O sigui que estic estressada, histèrica i no sé quants adjectius més! Sort que divendres ja començo les vacances, perquè sinó acabaria caçant mosques…
No sé si entendràs la lletra i es que t’estic escrivint asseguda al sofà mirant la tele, esperant que li torni a tocar la medicina al pare, abans d’anar-me’n a dormir. Són les tres de la matinada.
L’altre dia em va fer molta il·lusió conèixer-te, em vas semblar tant excel·lent persona en vivo y en directo, com ja m’havies semblat per carta.
I ara et comentaré una cosa. El primer dia que vaig tornar a l’escola, els vaig dir als nens i nenes que havia anat a veure un amic a la presó, i no saps com els va interessar el tema. Van estar més d’una hora entre les preguntes i el comentaris que feien. Fins i tot (santa innocència) va dir un nen: –“Per què no l’anem a veure tots plegats?”
Doncs ja ho veus, em declaro culpable d’haver-te utilitzat descaradament per fer una profitosa classe d’ètica. El resultat el pots veure amb aquesta felicitació, en la que hi van posar tota la seva il·lusió i bona voluntat. Em sembla que em recordaran pel molt que els he machacat tots els temes referents a la sensibilitat i als sentiments en general.
Bé, Dani, m’agradaria molt poder-te felicitar el Nadal personalment, però com que no és possible… Tal vegada és gairebé una ironia, perquè potser per vosaltres és un dia més trist que els altres, però per bons desitjos que no quedi.
Fins aviat i mentre, ja saps que tens tot el meu afecte.
Una abraçada,
M. Roser
P.D.: Perdona el meu egoisme, perquè m’he passat tota l’estona parlant dels meus problemes…
10
Esplugues de LL. 29-12-96
Hola, Dani.
Suposo que hauràs rebut, ara sí, la meva felicitació i la dels nens. Tinc tres cartes per contestar-te i em sembla que començaré per l’última. Espero que aquests dies el fred no t’impedeixi sortir al pati i no et vegis obligat a respirar l’aire contaminat dels productes de Tabacalera Española. Si més no, de tant en tant, et vesteixes d’esquimal i surts a fer un tomb pel pati, per oxigenar-te, amb l’airet tant sà que ve de la muntanya…
Bé ja he entregat els teus reculls de poemes. Ara toca esperar a veure que passa. De veritat, que em faria feliç que tinguessis sort i pogués donar-te la bona notícia però, si no és així… L’esperança és l’últim que s’ha de perdre! No sé si vas escoltar el programa del dissabte. La veritat